Del 22 de juny al 7 de juliol de 2007, coincidint amb la commemoració del tercer centenari de la crema i destrucció de la ciutat, Xàtiva acollirà a l'hort de la Polaca la primera mostra X-art. En un espai natural i alternatiu visitable els dies feiners de 19:30 a 21:30 h., divuit artistes convidats per Toni Grau (també artista, a més de museòleg i propietari de l'indret) presenten al públic les seues intervencions i propostes plàstiques.

De les cendres de juny... després de tres-cents anys de recança, un grapat d'artistes s'han aplegat a la banda de ponent de la costa del castell, als l'espais lliurats per l'antiga pedrera d'on es nodria la construcció de la muralla romana i àrab, per conjurar, amb les seues propostes reflexives, les males energíes que socarràren l'ànima de la Xàtiva antiga. Un fènix resorgit amb la ferma voluntat de créixer i escampar-se per altres indrets d'una ciutat maridada per sempre amb l' art del territori ...

Des de la Polaca, contemplarem la ciutat estesa als nostres peus i reflexionarem acompanyats per les postes de sol.

Situat a la Costa del Castell, entre les muralles de Ponent i Vernissa, junt al pas de la senda romana que puja al portet de Bixquert, trobem el paratge conegut tradicionalment com hort de la Polaca.

Als seus origens va servir de pedrera per bastir les antigues muralles. Això va generar unes grans explanades escalonades, que a finals del segle XVIII s'abancalaren per aprofitament agrícola, plantant oliveres, lledoners, figueres, pins pinyoners i pins de vernissa que han alcançat altures gegantines. A les vores del terreny es conserven uns quants exemplars de garroferes mil·lenàries, que són sens dubte una relíquia monumental, amb els seus enormes troncs, testimonis de tants segles de patiments i treballs.

La finca presenta dues parts diferenciades, la zona de muntanya verge i un ample cercat interior, la pedrera escalonada, que és l'hort romàntic que s'havia anat degradant per l'abandó i ara s'està recuperant, tot respectant la seua essència i construccions tradicionals.

El nom de la Polaca és d'origen incert, sembla relacionat amb alguna propietària del segle XIX, voltada de llegendes infantils. Les toponímies anteriors que fan referència al lloc són: la pedrera del Cantal Gentil, les coves dels Pallassos, la gruta de la font d'En Cirera, els aljubs de la costa... Un espai tradicional on l'ocupació humana, ha anat deixant els seus rastres durant tantes vides i afanys.